En aquests dos anys de pandèmia hem après una cosa: la necessitat de natura que tenim les persones. Les sortides a la muntanya, al camp, als rius i gorgs s’han multiplicat i han posat el foco en la importància d’adecuar aquests espais pels visitants i alhora protegir l’entorn rural. L’administració, sobretot local, ha respòs fent un notable esforç per safisfer aquesta demanda de rutes i nous espais de passeig i esbarjo en ambients més naturalitzats. Alhora, han nascut iniciatives com la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran que “genera discurs i actua de grup de pressió per tal que els camins es reconeguin com una infraestructura clau dels Pirineus (…)”.
I és que, amb el pas del temps, alguns camins es desdibuixen, convertint-se en poc transitables i perdent l’atenció dels senderistes. Vies de muntanya a ras del vessant es fan estretes en perdre plataforma per l’erosió del terraple i es converteixen en perilloses; antigues vies peatonals transcorren ara a tocar de carreteres força transitades i d’altres desapareixen amb la construcció de noves infraestructures. Alhora, la necessitat d’alguns pobles de crear noves rutes per atraure o complementar el turisme rural sovint es veu afectada per dificultats com la manca d’espai o d’accés a algunes zones d’interès.
La recuperació i creació de senders en entorns naturals va ser el punt de partida de iMuntanya l’any 2003. En aquests quasi vint anys bregant junt amb els nostres clients per satisfer les seves necessitats i les demandes del terreny, hem desarrollat un sistema per recuper senders, per crear-ne nous o per permetre pasos alternatius: les passeres ancorades al terreny. Formades per unes bones fonamentacions amb sistemes d’ancoratges profunds quan no es possible el recolzament superficial, i amb unes estructures d’acer alleugerides que ens permeten actuar en espais reduïts o de difícil accessibilitat, les passeres ofereixen moltes possibilitats i acabats del pis, ja sigui fusta, religa o formigó que es complementen amb baranes més senzilles o més urbanes.
A principis del 2022 hem acabat la recuperació d’un antic sender a Rodes, Rialp, amb la instal·lació d’una passera ancorada a la roca que ha permés, a més, la recuperació de pas per la ramaderia. Per la proximitat amb la nidificació d’una parella de trencalòs, aquesta actuació s’ha hagut de fer quasi artesanalment, evitant al màxim l’ús de maquinària i els seus sorolls i apropant tots els materials de forma manual a una distància des del punt d’aplec de mes de 500m i 50m de desnivell.
Aquest camí havia sofert una pèrdua d’amplada rellevant en fallar els antics murs de pedra. L’estudi dels nostres tècnics juntament amb els de ICGC de Tremp va detectar la necessitat d’un sanejament de roques en potencial perill de caiguda i va confirmar la impossibilitat de refer els murs donat el fort pendent del vessant.
Aquesta obra ha comptat amb l’ajut del personal de PN de l’Alt Pirineu que n’ha estat el promotor i ha confiat amb nosaltres.
També a l’alta muntanya, aquest cop a la Vall d’Aran, aquesta passera ancorada fóu una iniciativa per renovar el Camin Reiau ampliant la ruta pedalable del riu Garona. Alhora, assenyala un pas segur i adaptat als senderistes tot evitant la interferència dels visitants dins dels boscos i oferint una empenta turística a una de les zones més desconegudes d’aquesta vall.
A les poblacions costaneres de Platja d’Aro i Tossa de Mar, dos trams de passeres volades construides l’any 2018 permeteren recuperar i assegurar una part del camí de ronda. En el cas de Platja d’Aro, el camí havia sofert una notable erosió en una zona de penyasegat, deixant un ample de camí que posava en risc els usuaris i la seva continuïtat lineal. Aquesta situació obligava a fer un gran revolt per tal de continuar el passeig arran de mar i alhora es perdien unes vistes magnífiques de la costa.
Amb el suport de Helitrans Pyrinées, vam apropar per heliportatge tots els materials i equips a la zona d’actuació i es va dur a terme l’obra per restablir aquest pas.
A Tossa de Mar, l’increment d’usuaris que s’havia produït en l’ús del camí de ronda havia fet insostenible el traçat del camí de ronda en el punt on coincidia amb la carretera. El pas de vehicles conjuntament amb el dels vianants posava en risc la seguretat d’aquests últims. Amb l’esforç i la determinació per part dels tècnics municipals de l’Ajuntament de Tossa de Mar i el nostre equip tècnic vam resoldre de forma satisfactòria la implementació de una estructura recolzada sobre un antic mur de mamposteria que contenia el terraplè de la carretera. Aquesta solució va ser aprovada pels tècnics del departament de carreteres de la Generalitat.
Ara mateix, ambdós dos trams ofereixen seguretat pels seus usuaris i unes vistes espectaculars de la costa.
Altres solucions amplien rutes i diversifiquen les oportunitats. La passera ancorada de Palamós crea una ruta alternativa al camí de ronda, que coincidia amb la carretera, i alhora permet a l’Ajuntament de Palamós donar continuïtat al passeig urbà existent i obrir-lo cap al camí de ronda, un espai molt més naturalitzat. Aquesta solució connecta la zona urbana amb la Platja del Castell i altres cales i penyassegats que quedaven apartats. La passarel·la ofereix un passeig amb espais de descans i vistes panoràmiques al port marítim, alhora que permet el pas dels vianants però d’una forma limitada a espais naturals d’un alt valor ecològic, tant de fauna i flora, en aquesta part de la costa amb una alta pressió antròpica deguda a les polítiques constructives de la segona meitat del segle XX.
També ofereixen una experiència única els trams de passarel.les volades a Sòria. L’èxit que tingué la primera actuació, tant en la resolució tècnica com la bona acollida pels usuaris, portà a l’Ajuntament a un sol·licitar la creació d’un segon tram. Els treballs, realitzats conjuntament amb TRAGSA per la CH del Duero, ofereixen l’oportunitat de gaudir del paisatge sense malmetre’l i des de les entranyes d’aquest meravellós enclavament del riu amb les serres que envolten Sòria.
El primer tram dóna un ús de passeig a la marge dreta del riu Duero permetent rutes circulars i la connexió de Soria amb la població de Garray per una via quasi fluvial, que va resseguint el curs del riu.
El segon, porta aquest passeig fluvial cap a la zona alta de Soria on hi ha les runes de l’antic enclavament del Castell de Soria i l’actual Mirador Nacional, així com altres infraestructures municipals. Aquest tipus de passera ancorada dissenyada per nosaltres, ens va permetre superar el repte d’apartar els usuaris de la carretera en adaptar la ruta evitant així el risc d’atropellaments i convertint el que havia de ser una vorera en un sender a mitja vessant.
Si us agrada llegir sobre senders, SENdÈRIA és una publicació digital i gratuïta amb informació relacionada amb el món dels camins i les activitats que en fan ús com el senderisme o el cicloturisme.