Les Coves de Nájera s’han tornat a obrir al públic després de 30 anys del seu tancament, sumant-se als atractius turístics d’aquesta població de La Rioja. iMuntanya ha estat l’empresa encarregada de les obres d’estabilització del talús, la col·locació de baranes i escales noves, a més de treballs d’excavació arqueològica i tasques de neteja de les coves sota la direcció d’obra de Raúl de Miguel.
Sobre les obres d’estabilització, la cap d’obra d’iMuntanya, Begoña Placer, ens explica el motiu: “En la zona de les Coves de Nájera, els estrats que afloren (apareixen en superfície) són pràcticament horitzontals i estan constituïts per roques sedimentàries. Es poden distingir tres estrats diferents: els majoritaris i vermellosos són d’arenisca (els més durs) i de lutita (els més tous); i els més escassos, de poc gruix i blanquinosos, són de guix fibrós. A causa de l’existència d’aquests estrats més tous i dels processos erosius, s’ha anat generant un descalç de la base més tova, provocant la inestabilització dels estrats més durs. D’aquí vingué la necessitat de dur a terme treballs d’estabilització.”
La inestabilitat provocada pels estrats més tous i els processos d’erosió feien necessària l’estabilització del talús.
Per a la protecció del talús s’ha emprat una malla de triple torsió que, sobretot, s’utilitza per al guiat i conducció de blocs de petites dimensions. També es va detectar la presència de 3 conjunts de blocs més grans i potencialment més inestables, la caiguda del quals podria generar major impacte. En aquests casos puntuals, s’ha utilitzat una Malla Spider® de Geobrugg d’alta capacitat de contenció (fins 4,5 kN/m2), adossada al terreny amb barres d’acer autorroscables de diàmetre 25mm, tant perimetralment com a l’interior adossant bé la malla de manera que permeti un bon repartiment de càrregues en superfície.
La malla Spider® s’ha emprat per estabilitzar els blocs més grans i amb major risc d’impacte en cas de caiguda.
Donada la dificultat d’accés i transport de materials, es va utilitzar un helicòpter per col·locar la malla a la capçalera del talús i, mitjançant un grup d’operaris, es va anar desenrotllant al llarg de la superfície adossant-la al terreny. La col·locació es va realitzar mesurant la superfície a cobrir i tallant en superfície. Abans però, s’havien col·locat els ancoratges de sosteniment que, juntament amb la xarxa, engloben el sistema de contenció.
La barana existent estava en molt mal estat.
A l’interior es va dur a terme la col·locació d’una barana, substituint l’existent en mal estat i oxidada. Part de la barana es realitzà en el taller de iMuntanya, i la resta en obra. A més a més, es van instal·lar tres escales en el lloc d’obra ja que, a causa de l’acumulació de material durant molt de temps, s’havia oxidat i generat un descalç de la base de l’escala. Per a facilitar el pas a l’interior de la cova, a l’entrada s’hi va col·locar un entarimat tecnològic de PVC.
Més enllà d’obres d’estabilització, a les Coves de Nájera s’han dut a terme treballs arqueològics per a la visita turística que ens detalla Javier Ceniceros, director del Museo Histórico Arqueológico Najarillense i arqueòleg encarregat:
- Neteja del fang acumulat en els passadissos que connecten els diferents grups.
- Excavació dels estrats arqueològics identificats durant els treballs preparatoris de 2019.
Durant els treballs de neteja realitzats es va detectar l’existència en diverses de les cambres d’una fina capa de fang de no més de 2 cm de potència que contenien restes de fauna, llavors, fruita seca, teixits i estelles de fusta. La recuperació d’aquests materials era necessària per a determinar la cronologia i funció de les coves, sobretot d’aquells que reblien buits i rebaixos practicats en la roca relacionats amb les primeres fases constructives.
- Recreació i reconstrucció d’alguns elements originals amb finalitat didàctica:
- Recreació de l’estructura d’una porta de separació entre cambres del Grup 6. Es tracta d’una porta composta de fulla fixa encaixada en la seva corresponent ranura i fulla batent cap a l’interior més estreta. Per a la reconstrucció s’han aprofitat les estructures tallades conservades.
- Recreació de la divisió en cassals per a cereal de la Sala 2D, seguint les ranures de les parets i les ranures de bastides del sostre.
- Reconstrucció de la boca de la sitja excavada en el sòl de la Sala 4A.
- Recol·locació d’algunes bigues de fusta utilitzades per a subdividir les sales o per a suspendre alguns dels productes emmagatzemats.
SOBRE LES COVES ARTIFICIALS DE NÁJERA
Ens explica Javier Ceniceros: “S’han inventariat 136 boques i cornises penjades amb restes constructives repartides en els tres tallats rocosos al peu dels quals hi ha la ciutat de Nájera: Santa Lucía, amb 18 boques distribuïdes en sis nivells; El Castillo, amb 77; i Malpica, amb 41. Les coves es localitzen a més de 14 metres de la base del tallat, assolint en alguns casos els 45 metres. La majoria es situen entre els 18 i els 30 metres d’altura. L’accés a les boques resulta molt complicat i per això només 50 d’elles han estat visitades i reutilitzades durant el segle XX.
La localització en altura proporciona seguretat defensiva, facilita la vigilància, elimina la humitat, garanteix una bona ventilació de l’interior i evita la intrusió de rosegadors i altres espècies nocives. Aquests avantatges superen els inconvenients relacionats amb l’accés. Aquest es produïa aprofitant estretes cornises de roca, actualment desaparegudes, mitjançant passos volats de fusta ancorats a la paret dels que les ranures de les bastides són encara perceptibles, i amb cordes o escales penjades de bigues de fusta encaixades en els costats de les finestres i dels quals es conserven diversos exemplars.”
Més informació aquí sobre Les Coves de Nájera i visualitzar virtualment les coves.